Totes les formes existents que podem veure o percebre amb els nostres sentits físics, son símbols que oculten realitats internes.
Cada forma creada és el vehicle o "vestit" de l'entitat angèlica que l'ha construït i que l'utilitza per poder-se relacionar amb el seu entorn, dur a terme el propòsit ocult de la seva especie particular i evolucionar conjuntament amb els altres regnes de la Naturalesa amb els quals hi està estretament vinculada.
La forma d'un univers, d'una galàxia, d'un sistema solar, d'un planeta, així com cadascun dels individus dins de cada regne o de cada especie com pot ser la fulla d'un arbre, una gota d'aigua, una papallona, un ocell, una persona, un àtom, son Devas elementals de diferents nivells evolutius que tenen diferents propòsits pels quals en estat creats.
Quant mirem les coses però no les observem a fons, només veiem la superfície, el "vestit" generalment ens ho mirem de forma distant i no ens preguntem quina causa oculta hi ha en el fet que tots els regnes de la Naturalesa evolucionin i tendeixin a la perfecció i a la bellesa.
El que permet que una forma es desenvolupi més o menys ràpid i arribi a perfeccionar-se al màxim, és degut a que la entitat que la creat li ha transmès la vida, conferint-li una qualitat pròpia que es manifesta visiblement en la seva aparença, ja sigui que parlem de l'ànima grup d'un regne de la naturalesa, d'una ànima humana o de qualsevol entitat macro o microcòsmica.
Saber observar les formes, ser plenament conscients que només son símbols i tractar de penetrar la propia consciència en el seu interior desenvolupa la intuïció i ens acosta a les Causes, a la consciència egoica on l'Àngel Solar està expectant esperant que descorrem aquests vels de matèria que ens mantenen en la ignorància del que som en realitat.
Si estem interessats en descobrir els mons ocults, els seus regnes i la vida que si mou hi evoluciona, haurem d'aprendre a simplificar la nostre ment acostumada a acumul.lar coneixements, perquè en comptes de simplificar ens la complica i nega la senzillesa de la realitat. Si ens podem desprendre d'aquest condicionaments la nostre forma d'observar i comprendre la vida serà mol més més real.
Quant observem un arbre, un ocell, una gota d'aigua, una pedra,una papallona, una fulla que cau de l'arbre, una formiga, i tot el que ens podem trobar al nostre pas, hauríem de saber que dins seu hi ha una entitat que l'habita, que encara que no siguem clarividents i no la veiem hi és present. És per mitjà de la forma que pot viure en aquest món i seguir el seu curs evolutiu.
El cos físic és el més comprimit, el mes dens dels cossos que posseeix qualsevol entitat, però el deva que hi ha al darrere del símbol (de la forma) aquell que l'ha construïda, és d'una subtilesa totalment etèria. Cada entitat ha assolit el seu propi nivell evolutiu i quant més evolucionada és més dilatada és la seva aura i més lluminosos els seus colors.
El deva construeix "a la Seva imatge i semblança" com ho fa tot ésser constructor de formes en el seu propi nivell, tal com ho fa el Creador.
Podem imaginar com és la forma etèria del deva que ha construït una amatista, una flor, un ocell o un ésser humà? perquè si som fets a la seva imatge i semblança es lògic suposar que cada forma física ha de ser semblant al deva que l'ha construït.
El dia que ens iniciem en el món de les Causes cada forma que observem tindrà un nou significat per nosaltres perquè llavors hi veurem amb els ulls interns de l'Ànima.
Un dels requisits necessaris per poder veure als devas és la puresa d'intencions, l'observació atenta i la capacitat d'utilitzar la imaginació creadora.
La humanitat estem desenvolupant la ment d'una forma psicològica i aquesta capacitat ens permet endintsar-nos més enllà del aparent, ens acosta als mons ocults. Potser en un temps no massa llunyà estarem preparats per veure els Devas constructors, llavors començarem a col.laborar conscientment amb ells en la gran Obra Màgica de crear formes mentals. Les aparences quedaràn a un segon terme perquè viurem en el món de les Causes, unes causes que ens conduiran a altres Realitats que están mol més enllà de la consciència egoica.
Marta Parramon
9 comentarios:
La resta del text és de molt d'interès i ens ensenya una mica més de tot allò que, alguns (per intuició) creieim començar a sentir.
Gràcies un altre cop pels teus curts però profunds articles que ens permeten reflexionar, meditar i posar en pràctica tota la Sabiduria inherent a la Natura.
Una forta abraçada
Quant la ment es sent atreta per molts temes a la vegada, dispersa l'energia i no arriba a profunditzar amb cap tema concret.
Quant som constants en l'esforç i la dedicació en l'estudi de les Forces Ocultes de la Naturalesa, se'ns obra la consciència a altres realitats mol més amplies i més profundes. Canvia la perspectiva i s'amplia la visió.
"L'energia segueix al pensament" hi això només ho podem comprovar si ens centrem de forma constant en allò que sentim dins de l'ànima com el més atraient.
Gracies Dani, per seguir cuidant aquesta llavor que entre tots estem fent créixer.
Una forta abraçada.
Marta
Lo que aquí expones debería ser enseñado en las escuelas!
La mejor manera -a mi sentí-entender- de acercarnos a las causas y verlas, es entrenándonos en la observación de nuestros pensamientos. Casi siempre, por no decir siempre, la mayoría nos dejamos sumergir por pensamientos no controlados, incluso ajenos! y aún peor: los televisivos... Mucha gente tampoco observamos nuestras palabras, hablamos para decir nada, o poco, y actuamos tales zombies.
Llegaremos a Vivir en el mundo de las causas?, si llegaremos un día, creo firmemente en ello... pero también pienso que nos vendría bien empezar desde ya prestando mucha más atención a lo que comente anteriormente: controlar nuestros pensamientos y enseñar a nuestros hijos dicha tarea.
Todo se andará.. como siempre Muchas Gracias por recordarnos el camino querida Marta :)
Un fuerte abrazo. Marcos
Hace unos quince años estando yo muy activa en la S. Teosófica, se formó un grupo con la intención de introducir el ocultismo en la vida de los niños desde la infancia. El intento fracasó, porqué es muy difícil romper con una sociedad que margina a aquellos que se salen de lo establecido.
Algunos padres lo intentaron pero al mismo tiempo los seguian llevando a la escuela normal. Esto creó un caos en las mentes de los niños.
Una minoria de padres decidieron aislarse de la civilización y educar a los niños ellos mismos aislándolos totalmente de lo conocido.
Pronto descubrieron que esta no era la solución, porqué la ruptura total con lo establecido no es conveniente ni justa.
Oriente ha cultivado durante milenios la espiritualidad, y Occidente ha desarrollado la mente científica. Los dos caminos son manifestaciones espirituales, aunque una se interiorice y la otra desarrolle la mente concreta.
La Religión y la Ciencia siguen caminos distintos aunque su destino es llegar a confluir i fundirse en uno solo.
La nueva era nos llevará más allá de estas dos tendencias.
La Religión será comprendida de forma más científica y la Ciencia penetrará a la vez en los mundos ocultos demostrando su existencia.
Tu lo has dicho Marcos, Vivir en las causas YA!. No esperemos a mañana, porqué el mañana no existe!
Un fuerte abrazo
M'ha agradat molt la reflexió.
Un plaer haver aterrat en aquest blog
Jo també crec que la resposta a totes les preguntes transcendents no ens les donarà la ment sinó el cor.
Gracies per ser aquí amb nosaltres.
Només quan ens sentim compenetrats amb tot el que existeix comencem a viure en les causes que ens donarà la clau de la Vida Eterna comprenent que cada Vida és el Miracle del seu Ànges Solar.
Una forta abraçada.
Però entre mig hi ha tants estats i nivells de consciència diferents que a vegades ens costa poder identificar el punt exacte del camí on ens trobem.
Aprendre a Viure en les Causes és un procés lent i sobre tot, de viure en "Serena Expectació" tal com diu el Mestre Tibetà i que el V.B.A. ens va repetir tantes vegades.
La atenció en allò que ens atrau és la millor manera de poder-hi profunditzar.
Quant volen descobrir l'ocult només per curiositat o perquè creiem que és el millor, sense que sigui una demanda interna, no ens serà possible penetrar en les seves causes. Cal que hi hagi identificació, llavors no ens caldrà cap esforç perquè tot el que podem descobrir ho portem dins nostre i quant ens identifiquem i això vol dir (ser idèntics,) haurem descobert una part més de nosaltres mateixos que probablement desconeixem.
Una abraçada
Marta